Estructura dels forats negres

Estructura d'un Forat Negre

Encara que hi ha forats negres de moltes grandàries i masses, les seves estructures són totes iguals. Tota la massa d'un forat negre està concentrada en un punt gairebé infinitament petit i dens anomenat una singularitat. Aquest punt està envoltat d'un horitzó d'esdeveniments, que forma la superficia del forat negre, tot i que aquesta no és una superfíci física.

Un forat negre en rotació està envoltat per la ergosfera, una regió en la qual el forat negre arrossega al propi espai.

La singularitat es forma quan la matèria es comprimeix tant que cap altra força natural LA pot equilibrar. En una estrella "normal," com el Sol, el jaló cap a dins de la gravetat està compensat per la pressió cap a fora de les reaccions nuclears en el seu nucli. En les estrelles col · lapsades conegudes com nanes blanques o estrelles de neutrons, altres forces impedeixen el col · lapse final.

No obstant això, si hi ha massa massa en un volum determinat, l'objecte arriba a una densitat crítica en què res pot impedir el seu col · lapse final per formar un forat negre.

Com la gravetat s'imposa a altres forces naturals, una singularitat segueix les seves pròpies i estranyes lleis físiques. El temps i l'espai, com els coneixem, desapareixen aniquilats, i la gravetat adquireix una força infinita.

A mesura que augmenta la distància de la singularitat, disminueix la velocitat d'escapament. La velocitat d'escapament és la velocitat a la qual un objecte ha de moure per escapar.

A certa distància de la singularitat, la velocitat d'escapament baixa a la velocitat de la llum (unes 186,000 milles/ 300, 000 km per segon). Aquesta distància es coneix com el radi de Schwarzschild, en honor de Karl Schwarzschild, el primer a definir-la.

Tot el que entra al forat negre augmenta la massa d'aquest. I, en augmentar la massa, la mida de l'horitzó d'esdeveniments també augmenta. Així que si se li dóna de menjar, ¡el forat negre engreixa!