Què són els forats negres?

ELS FORATS NEGRES

Quan Schwarzschild, un matemàtic de 42 anys encarregat d'una estació meteorològica militar durant la 2a Guerra Mundial, va llegir la nova teoria de la Relativitat General d'Einstein, publicada el 1916, la va usar per realitzar alguns càlculs propis. Schwarzschild va descobrir que si comprimissim suficient massa en un espai prou petit, la seva gravetat adquiriria una força gairebé infinita. Cambiaria l'espai al voltant amb tal força que res podria escapar d'ell, ni tan sols la llum. Essencialment, l'objecte seria invisible per a l'univers exterior: la matèria i l'energia podrien entrar-hi, però d'ell no sortiria res.

Els càlculs de Schwarzschild van proporcionar la base científica per al concepte dels forats negres. Avui, els astrònoms sospiten que la nostra galàxia, la Via Làctia, està poblada de milions de forats negres, i que els centres de la Via Làctia i la majoria de les altres galàxies estan ocupades per forats negres supermassius.

Com indica el nom, un forat negre és un forat en el teixit de l'espai-temps, com un pou profund en el qual la matèria i l'energia hi poden entrar però mai sortir. Com mai emeten energia, podem saber poc sobre els forats negres; només les seves masses i si giren o no i, de fer-ho, a quina rapidesa.

La majoria del que els astrònoms saben dels forats negres està basat en models teòrics. Segons aquests models, un forat negre consta d'una singularitat, un punt de matèria de densitat gairebé infinita i que conté tota la massa del forat negre; i un horitzó, que forma la superfície del forat negre. Però aquesta no és una superfície física, sinó el punt en què la velocitat d'escapament del forat negre (la velocitat a la qual ha de viatjar la matèria o l'energia per escapar) excedeix la velocitat de la llum. Tot el que entri en l'horitzó no pot tornar a sortir: està atrapat en un forat negre.