ELS
FORATS NEGRES
Quan Schwarzschild, un
matemàtic de 42 anys encarregat d'una estació meteorològica
militar durant la 2a Guerra Mundial, va llegir la nova teoria de la
Relativitat General d'Einstein, publicada el 1916, la va usar per
realitzar alguns càlculs propis. Schwarzschild va descobrir que si
comprimissim suficient massa en un espai prou petit, la seva gravetat
adquiriria una força gairebé infinita. Cambiaria l'espai al voltant
amb tal força que res podria escapar d'ell, ni tan sols la llum.
Essencialment, l'objecte seria invisible per a l'univers exterior: la
matèria i l'energia podrien entrar-hi, però d'ell no sortiria
res.
Els càlculs de Schwarzschild van proporcionar la base científica per al concepte dels forats negres. Avui, els astrònoms sospiten que la nostra galàxia, la Via Làctia, està poblada de milions de forats negres, i que els centres de la Via Làctia i la majoria de les altres galàxies estan ocupades per forats negres supermassius.
Com indica el nom, un forat negre és un forat en el teixit de l'espai-temps, com un pou profund en el qual la matèria i l'energia hi poden entrar però mai sortir. Com mai emeten energia, podem saber poc sobre els forats negres; només les seves masses i si giren o no i, de fer-ho, a quina rapidesa.
Els càlculs de Schwarzschild van proporcionar la base científica per al concepte dels forats negres. Avui, els astrònoms sospiten que la nostra galàxia, la Via Làctia, està poblada de milions de forats negres, i que els centres de la Via Làctia i la majoria de les altres galàxies estan ocupades per forats negres supermassius.
Com indica el nom, un forat negre és un forat en el teixit de l'espai-temps, com un pou profund en el qual la matèria i l'energia hi poden entrar però mai sortir. Com mai emeten energia, podem saber poc sobre els forats negres; només les seves masses i si giren o no i, de fer-ho, a quina rapidesa.
La majoria del que
els astrònoms saben dels forats negres està basat en models
teòrics. Segons aquests models, un forat negre consta d'una
singularitat, un punt de matèria de densitat gairebé infinita i que
conté tota la massa del forat negre; i un horitzó, que forma la
superfície del forat negre. Però aquesta no és una superfície
física, sinó el punt en què la velocitat d'escapament del forat
negre (la velocitat a la qual ha de viatjar la matèria o l'energia
per escapar) excedeix la velocitat de la llum. Tot el que entri en
l'horitzó no pot tornar a sortir: està atrapat en un forat negre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario