FORATS BLANCS

Forat blanc és el terme proposat per definir una solució de les equacions del camp gravitatori d'Einstein, referint-se al contrari justament que el terme forat negre. L'existència es creu impossible, de fet encara no se n’ha trobat cap a causa de les condicions tan especials que requereix.


Es tracta d'una regió finita de l'espai-temps, visible com a objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai però que, a diferència del forat negre, deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-les. De fet cap objecte pot romandre en l'interior d'aquesta regió durant un temps infinit. Per això es defineix un forat blanc com el revers temporal d'un forat negre: el forat negre absorbeix al seu interior a la matèria en canvi el forat blanc l'expulsa.

El 2006, es va registrar l'emissió d'un raig gamma que no s'entenia on es podria haver originat, ja que els 102 segons de durada que va tenir només podien haver-se originat a partir de l'explosió d'una supernova. Però no hi havia cap a la zona des d'on es va originar el raig.
Els qui van descobrir l'emissió només van apuntar que aquest és un territori absolutament nou, i "que no tenien teories noves que els poguessin orientar. Avui dia, però, se sospita que aquesta font de llum es tractaria d'un forat blanc, perquè la seva descripció s'assembla bastant amb el que s'observa, tot i que per a molts astrònoms aquest fenomen és impossible que existeixi. No passa de ser una teoria, però que no pot ser descartada.
Ara per ara, caldrà esperar que hi hagi un nou esdeveniment que pugui ajudar a confirmar o descartar l'existència de forats blancs. Però com els seus defensors diuen: si un forat negre aspira matèria, ha d'haver una contrapart que faci l'efecte contrari. D'altra banda, fins fa algunes dècades tampoc es creia en l'existència dels forats negres, i avui dia està pràcticament demostrat, que existeixen.


Els més importants avenços en aquesta teoria són deguts als treballs independents dels matemàtics Ígor Nóvikov i Yuval Ne'eman en la dècada de 1960, basats en la solució de Kruskal-Schwarzschild (és una solució exacta de les equacions d’Einstein del camp gravitatori que descriu el camp generat per una estrella o una massa esfèrica). de les equacions de la relativitat general.

El forat negre de Schwarzschild és descrit com una singularitat en la qual una geodèsica (la línia de mínima longitud que uneix dos punts en una superfície i està continguda en aquesta superfície) pot només ingressar, tal tipus de forat negre inclou dos tipus d'horitzó: un horitzó "futur" (és a dir, una regió de la qual no es pot sortir un cop que s'ha ingressat en ella, i en la qual el temps amb l'espai són corbats cap al futur), i un horitzó "passat", l'horitzó passat té per definició la d'una regió on és impossible l'estada i de la qual només es pot sortir; l'horitzó futur llavors ja correspondria a un forat blanc.


En el cas d'un forat negre de Reissner-Nordström el forat blanc passa a ser per ara sempre hipotèticament la "sortida" d'un forat negre en un altre "univers", és a dir, una altra regió asimptòticament plana similar a la regió de la que procedeix un objecte emergent per aquest altre tipus de forat. La càrrega elèctrica del forat del Reissner-Nordstrøm proporciona un mecanisme físic més raonable per construir possibles forats blancs.

A diferència dels forats negres per als quals existeix un procés físic ben estudiat, el col·lapse gravitatori (que dóna lloc a forats negres quan un estel una mica més massiu que el sol esgota el seu "combustible" nuclear), no hi ha un procés anàleg clar que porti amb seguretat a produir forats blancs. Tot i que s'han apuntat algunes hipòtesis:


En principi s'ha suposat als forats blancs com una mena de "sortida" dels forats negres, ambdós tipus de singularitats probablement estarien connectades per un forat de cuc (notar que, com els forats blancs, els forats de cuc encara no han estat trobats fins ara), quan es van descobrir els quàsars (fonts astronòmiques d’energia electromagnètica que inclou radiofreqüències i llum visible) es va suposar que aquests eren els buscats forats blancs però en l'actualitat aquest supòsit ha estat descartat.
Una altra idea generalitzada en l'actualitat és que els forats blancs serien molt inestables, durarien molt poc temps i fins i tot després de formar-se podrien col·lapsar-se i transformar-se en forats negres.
També s'ha arribat a conjecturar que la singularitat inicial del big bang va poder haver estat una mena de forat blanc en els seus moments inicials.